Es pensa que el poble s’assenta al damunt d’algun antic i petit nucli de poblament ibèric. Prop del poble, al cim de la muntanya de Sant Josep hi ha una ermita, des d’on s’albira una amplíssima panoràmica sobre el curs del riu Canaleta, que solca aquest relleu. L’elevació està ben protegida de forma natural, ja que és pràcticament inaccessible per gairebé tots els costat.

Als anys vuitanta s’hi van localitzar algunes restes de materials ceràmics i vestigis d’indústries lítiques que ens indiquen l’existència d’un establiment, ocupat durant un període comprès entre les darreries de l’edat de bronze fins l’època ibèrica amb una continuïtat en fases més recents. D’altra banda, també hi són visibles algunes estructures constructives. (Seguint la petjada dels ibers – Margarida Genera)

Ara bé, l’origen del nom de Bot es remunta  a l’any 1039, en què la família musulmana dels Banú-Hud  substitueixen els tujubís en el govern de la vall de l’Ebre i les taifes de Saragossa i Lleida. Durant els anys de predomini dels Banú-Hud en aquestes valls, és de creure que alguns s’instal·lessin al lloc que ocupa el poble de Bot, tot aprofitant, potser, antigues edificacions. Foren suficients per donar-li prou entitat i nom; li digueren, amb tota probabilitat, i segons ens explica Joan Coromines, Bu-Hud. Atès que Bu vol dir “pare de” o “avantpassat de” , el nom primer del poble, Bu-Hud, vindria a dir “descendents dels Hud”.

El nom de Bot el trobem escrit al document amb que el comte Ramon Berenguer IV dóna el castell de Miravet a l’Ordre del Temple, el 24 d’agost de 1153. Aquí es cita Bot per assenyalar els límits territorials d’aquest castell, juntament amb Caseres, indicant que pertanyen al  terme d’Orta. Diu així: versus rivum de Algars et deinde usque ad terminum de Caselas et de Buzot, qui sunt de termino de Orta. No hi ha dubte que, si hi havia nom, és perquè hi havia població anterior a l’arribada del comte Berenguer IV i la seva gent. Amb aquesta donació, llevat d’Orta, Arnes, Caseres i Bot, tota la Terra Alta passava a formar part dels dominis del castell de Miravet, en mans dels templers.

Al 1165, el rei Alfons, fills de Berenguer IV i Peronella d’Aragó dóna carta de població als pobladors que volgueren acudir a repoblar les terres d’Orta.  Les primeres dades de població sobre Bot, a les quals ens podem remetre, daten d’un cens de 1359, on diu que Bot té trenta-tres cases.

L’any 1463, en plena Guerra Civil Catalana, el poble de Bot tenia cap a la seixantena de cases. Aquell any, l’infant d’Aragó, Joan, fill del rei Joan II, va atacar el castell d’Orta sense aconseguir rendir-lo, desfogant el seu despit contra els pobles del voltant que estaven indefensos.

Durant la Guerra dels Segadors, el president de la Generalitat, Pau Claris, concerta una aliança amb Lluís XIII de França; fruit d’aquesta els francesos vingueren a ajudar-nos a lluitar contra els castellans.

A aquestes tropes se’ls ha atribuït el saqueig del poble de Bot i el seu temple, tal i com recull Ramon O’Callaghan en els seus “Anales de Tortosa”: “de la vila de Bot saqueixaren la vila y la Iglesia, sense deixari ninguna cosa, fins dins el Sacrari quel despañaren...”. Tot i que per la data que figura a l’escrit (20 de setembre de 1640)  el més segur és que els que van fer els saquejos foren els soldats flamencs, valons i italians, que de manera mercenària van lluitar a l’exèrcit castellà.

 De la guerra contra l’exèrcit d’ocupació francès, iniciada al 1808, el poble de Bot no va sentir les seves conseqüències fins el 1809 en què el govern espanyol va enviar una divisió de 6.000 homes al cap de la qual anava Joaquim Blake, qui va establir el seu quarter general a Bot.

Durant la 1a. Guerra Carlina, les forces carlines que van assetjar Gandesa es van retirar a Bot. Hi va acudir el capitost Tortoner, perseguit pels liberals (1836), i s'hi van refugiar Cabrera, l'any 1837, quan el general liberal Noguera va anar a socórrer la ciutat assetjada.

(Antoni Cortés Manyà – Bot, noticia del meu poble i Notes sobre Bot)