La Vall de Zafan i el Sarmentero

En plena expansió del ferrocarril a Espanya, es va autoritzar, mitjançant una llei de 14 de maig de 1880,  la construcció de la línea de tren de la Val de Zafán, la qual havia d’unir  la Pobla d’Hixar, passant per Alcanyís i per Bot,  fins al port de Sant Carles de la Ràpita. L’any 1882, el rei Alfons XII inaugurava unes obres que no començarien fins l’any 1891. El motiu de les dilacions no era d’altre que el típic de la corrupció del règim de la restauració borbònica. Finalment, el 31 de juliol de 1895 s’obria al públic el tram La Puebla-Alcanyís i es paralitzava l’obra per qüestions econòmiques fins el 1926. En aquest any es comença la construcció del Pont de l’Arc, a uns 4 quilometres de Bot,  direcció Horta de Sant Joan, un espectacular pont de gran alçada amb deu ulls i  traçat corbat. Amb intermitències, es van anar perforant els túnels que conformaven el traçat de la via fèrria. Arribada la Guerra Civil Espanyola, les tropes franquistes ocupen la Terra Alta i el govern encarrega a la “Comandancia de Ingenieros del Ejército Marroquí” condicionar el tram d’Alcanyís fins a Bot. Així, durant l’ofensiva republicana a l’Ebre, el juliol de 1938, Bot es convertí en estació receptora d’homes i material, alhora que d’evacuació de ferits.  (Joan Pallarés Personat – de Visió de la Terra Alta)

 

El comandament nacional donava a esta via una gran importància per al desenllaç favorable de la batalla de l'Ebre; tant és així que els seus voltants estaven protegits per artilleria antiaèria alemanya de 88 mm (els millors del món en aquells moments), situada molt prop de Bot. A l’estació de Bot també es van establir dipòsits de municions, avituallament i intendència. A més, als túnels de la via entre Prat de Comte i Bot es va situar el primer equip quirúrgic del front. (Font: Butlletí núm. 41 del CETA)

La Via de la Vall de Zafan va ser tancada el 1939. Era el moment de reparar les destrosses ocasionades per la batalla. El tram de Bot a Tortosa va ser fet o reparat per soldats i polítics republicans presoners, als quals, els tribunals de guerra havien condemnat a treballs forçats. Oficialment varen acabar el tram l’any 1942. El dia 1 de setembre del mateix any va ser inaugurada. (Font: Butlletí núm. 41 del CETA)

 

Acabada la guerra s’obre al públic la línea fèrria fins a Bot i al setembre de 1942 el ferrocarril arribava ja a Tortosa. El 19 de setembre de 1973, RENFE, excusant-se en l’ensulsida d’un túnel, va tancar la línea Vall de Zafan, i el “Sarmentero”, nom que rebia el tren que recorria aquesta línea fèrria envoltada de vinyes, deixava de circular. (Joan Pallarés Personat – de Visió de la Terra Alta)

 

Actualment, l’antic traçat del ferrocarril de la Val de Zafan s’ha convertit en una Via Verda per on es poden fer rutes en bicicleta, a peu i a cavall. El recorregut que passa pel municipi de Bot , forma part del tram de la Terra Alta, el qual enllaça amb la Via Verda del Baix Ebre fins a Tortosa, per una banda, i fins Alcanyís, passant per terres del Matarranya a l’altra. I el Sarmentero descansa a l’estació de Bot reconvertit en un bar/cafeteria.

Subscriure a